Parròquies de Torelló

El divendres, dia 2 de març, ens vàrem trobar l’equip de catequistes -amb aquella altra gent que se’n vol aprofitar- per a la trobada de formació habitual.

Aquest curs estem fent una introducció als Pares de l’Església, sobretot a partir de la lectura de textos.

Abans, però d’entrar en el tema dels Pares que ens ocupa, passem una bona estona responent el qüestionari per a l’assemblea corresponent al nostre grup.

Després retornem al tema dels Pares refrescant el que havíem llegit d’Ignasi d’Antioquia.

I després entrem a fer una explicació -que avui resulta força espesa-, sobre el que passa en el segle II cristià i el personatge que avui ens ocupa Ireneu de Lió. Conscients de la dificultat en fem una mica de resum que pugui ser més aclaridor.

Sabem, per exemple, que Ireneu devia néixer entre els anys 130 i 140. És originari de l’Àsia Menor. El trobem a Lió, i és encarregat de portar les actes del màrtirs que hi ha hagut a Lió, a Roma . En la carta se’l designa com a prevere. Quan retorna és escollit bisbe succeint a Potí.

La intervenció d’Ireneu més endavant demanant paciència al bisbe de Roma, va fer que no s’arribés al trencament en la qüestió de la data de la Pasqua. Va ser molt important.

Ireneu és bon coneixedor dels moviments gnòstics, que estan fascinant i seduint tanta gent. Es disposa a refutar-los en la primera obra, l’Adversus Haereses. Per a fer-ho anirà transcrivint fragments del que diuen per a mostrar un per un llurs errors.

Es veurà obligat a definir quines són les fonts que usa com a autoritat irrefutable. No és estrany, doncs, que sigui ell qui ens faciliti el primer intent de definir un “cànon” dels llibres considerats inspirats tant pel que fa a l’Antic Testament com pel que fa al que ha de ser el Nou Testament. El text de l’Escriptura és immodificable i és ell el que serveix com a criteri d’autoritat. Al seu costat serà criteri també la tradició contínua de l’Església.

L’Adversus Haereses, és una obra en cinc llibres. Refuta els gnòstics en els dos primers, però s’adona de seguida que no n’hi ha prou en refutar el contrari, sinó que cal construir un sistema que pugui ser considerat ortodox. I escriurà els altres tres llibres on començarà a fer teologia d’una manera bastant sistemàtica. En aquest sentit se l’ha considerat com el primer gran teòleg cristià perquè ha de respondre a totes les qüestions i ho ha de fer de tal manera que allò que digui sigui veritablement universal, catòlic, acceptable per a la gran Església.

No anem més enllà, que per avui, Déu n’hi do!

Repartim, això sí, un text de la següent obra d’Ireneu, molt més senzilla: l’Exposició de la predicació apostòlica, molt més breu. Però en continuarem parlant el pròxim dia i no en llegim res.

Aquest és el text:

Ireneu

Ens tornarem a reunir el divendres, dia 13 d’abril, a 2/4 de 10 del vespre, a la sala de reunions de Rocaprevera.