El sagrament de la Confirmació

Són tres els sagraments de la iniciació cristiana: el Baptisme, la Confirmació i l’Eucaristia.

Dit d’un altra manera. Des del punt del vista dels sagraments el cristià és aquell que ha rebut el sagrament del Baptisme (una sola vegada a la vida), que ha rebut el sagrament de la Confirmació (també una sola vegada a la vida), i que participa amb regularitat a l’Eucaristia. Així la primera vegada que ho fa no és més que això, la primera vegada.

Els tres sagraments, que al començament de la història de l’Església es donaven junts, o bé que quan els ha de rebre una persona adulta es donen també junts, s’han separat en el temps. Així s’acostuma a batejar els infants. Participen a l’Eucaristia entorn dels 9 anys en l’edat de l'”ús de raó”, quan fan tercer de primària i s’hi han preparat mínimament…

I la Confirmació?

Doncs tal com està establert actualment, i ho fem a les nostres parròquies,

• Comencen la catequesi per a preparar-s’hi quan estan fent tercer d’ESO.
• I reben el sagrament de la confirmació, mentre estan fent el 4t. d’ESO, és a dir, entorn dels 15-16 anys, l'”edat de la discreció”.
• Vénen a la catequesi una vegada a la setmana.
• I procurem que facin també altres serveis.

Que fa el sagrament de la Confirmació? Per què cal confirmar-se?

El sagrament de la Confirmació l’administra el bisbe, amb el crisma, l’oli consagrat, fent una unció al front, després d’haver imposat les mans, el signe que sempre feia Jesús i els apòstols. I diu:

Rep el signe del do de l’Esperit Sant.

La pau sigui amb tu.

La Confirmació és el sagrament en què Déu mateix “confirma” la vida nova que se’ns ha donat ja en el Baptisme, i ens dóna la força de l’Esperit Sant per a poder ser testimonis de Jesús amb tota la nostra vida. No som pas nosaltres que confirmem la nostra fe… De cap manera. Si fos així no seria pas un sagrament. Com que ho és, és una acció de Déu que vol ajudar-nos a ser més i millors cristians.

De fet per a continuar en la vida cristiana i actuar-hi, sobretot des de la perspectiva dels sagraments, caldria sempre estar confirmat. Per això s’exigia per a casar-se, o per a ser padrí de baptisme, o… Avui no s’acostuma a exigir, però ja s’entén que és molt recomanat.