Càritas Interparroquial de Torelló. Reflexions (I)

Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels per  no estimés…

Si tingués el do de profecia i tot el coneixement…,

si tingués tanta fe…, per  no estimés, no seria res.

Si repartís tots els meus béns als pobres…, per  no estimés,

de res no em serviria (1Cor 13,1-3)

Només llegint aquest fragment de sant Pau que tenim en el requadre, ja es veu que la caritat és en el fonament mateix de la comunitat cristiana. Per això Càritas esdevé fonamental, perquè és l’expressió de la caritat d’aquesta comunitat cristiana. La seva vocació és estar sempre alerta a veure quines són les necessitats de pobresa, de marginació, d’exclusió que hi ha a cada moment amb la finalitat d’intentar arribar allà on no arriben els molts mecanismes i organitzacions que la nostra societat ja té establerts. És, per tant, una feina que no s’acaba mai…

I avui, també entre nosaltres és així. Avui, entre nosaltres, i d’una manera especial degut a la situació de crisi que estem vivint, sabem que les paraules de Jesús són ben reals (Mt 25,31-46). Hi ha gent que té fam i cal donar-li menjar, i que té set…, i que té necessitats de tot tipus…, i que no té accés a la vida més o menys normalitzada…, i que necessita ajuda de tot tipus per a poder viure la vida humana i familiar amb tota dignitat. Des de Càritas hi volem ajudar perquè sabem que, si no ho fem, si no estimem, “no seríem res”, “no seria res” la comunitat cristiana de Torelló.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.