De l’Evangeli de sant Lluc
Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts.
Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts. Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític, i buscaven d’entrar-lo i posar-lo davant d’ell, però amb tanta gent no sabien per on fer-ho. Pujaren, doncs, a la teulada, tragueren algunes teules i van baixar aquell home amb la llitera i el posaren al mig, davant de Jesús.
Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir: «Home! Els teus pecats et són perdonats». Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»
Jesús s’adonà dels seus pensaments i els replicà: «Què és això que penseu dins vostre? Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té poder aquí a la terra de perdonar els pecats.»
Llavors digué al paralític: «T’ho mano, aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa». A l’instant, ell s’aixecà davant d’ells, prengué la llitera on jeia i se’n va anar cap a casa seva donant glòria a Déu. Tots quedaren molt sorpresos i donaven glòria a Déu. Plens de temor, deien: «Avui hem vist coses extraordinàries.» (Lc 5,17-26)
➣ QUÈ FEIA JESÚS?
• Ensenyava… El seu missatge és de misericòrdia i de germanor.
• Guaria els malalts… Per tant, a més de dir, fa. En nom de Déu.
➣ QUE FA JESÚS EN L’ESCENA DEL PARALÍTIC?
• Veu la fe dels quatre voluntaris que obren un forat al cel per fer-li arribar des d’allà el paralític.
• S’adona dels pensaments sovint hipòcrites de tanta gent.
• I guareix el paralític. En el seu esperit –“els teus pecats et són perdonats” perquè siguis “home” de nou–. I en el seu cos –“pren la llitera i ves-te’n a casa”–.
➣ I NOSALTRES; QUÈ FA LA COMUNITAT CRISTIANA, L’ESGLÉSIA?
• Ensenyem què feia Jesús… El nostre missatge és de misericòrdia i germanor. És la seva Paraula.
• Li demanem a Déu que guareixi les nostres malalties. Ho fem en nom de Déu, i creiem que Ell ho fa. Són la pregària i els sagraments.
• Tot plegat per poder viure la caritat envers tothom, com Ell.
➣ SOM ”QUATRE VOLUNTARIS” ORGANITZATS I COORDINATS EN NOM DE LA COMUNITAT CRISTIANA, DISPOSATS A “OBRIR EL CEL”.
• Perquè un de sol, estimant molt, no pot pas portar la llitera de l’altre. L’esforç el fem ajudant-nos entre nosaltres.
• I ens ajudem també a creure que és possible obrir el cel a tanta gent “paralítica” o “paralitzada” per tal que pugui ser persona amb tota la dignitat.
• Fer això ens ajuda a deixar les nostres paràlisis –que són moltes– i a carregar les nostres lliteres –que a voltes pesen molt–.
➣ DISPOSATS A FER QUE LA CARITAT, L’AMOR DE DÉU, SIGUI EL QUE GUAREIXI DE VERITAT.
• Perquè creiem que l’amor immens de Déu es fa concret en el nostre petit amor que aleshores ja no estarà fet només de paraules boniques.
• Perquè creiem de veritat que ens ho encomana Déu per mitjà de la comunitat cristiana; perquè si la comunitat no visqués aquest amor, no seria res.
• Perquè creiem que tothom, sigui qui sigui, ha de poder viure amb dignitat.
➣ ARA I AQUÍ A CÀRITAS TREBALLEM AMB PROGRAMES.
• L’Acollida, amb formes diferents, al voltant del qual gira tot el que fem, perquè per a Càritas el més important és l’acompanyament de les persones.
• Uns programes més assistencials: el Pis de pas Teramunt; el Rebost Solidari; el Rober; el Traster; els Micro-crèdits; els Horts solidaris; “1joguina1somni”; Fem companyia…
• Uns programes més formatius: Reforç escolar; Cosidor “Fil i agulla”; “Fes el que t’agrada”…
• Uns programes pensant més en el futur: Inserció laboral; “Eixamplant horitzons”, un projecte nou per ajudar a la formació professional.
Parròquies de Torelló 