El divendres, dia 6 de setembre, ens vàrem trobar l’equip de catequistes -amb aquella altra gent que se’n vol aprofitar- per a la trobada de formació habitual.

Es tractava, és clar, de continuar fent la introducció als Pares de l’Església, sobretot a partir de la lectura de textos.

El dia passat, abans de vacances, l’havíem dedicat a parlar de sant Agustí. com que feia dies, vàrem començar per rellegir dels apunts el que havíem fet, i aquest és el resum que n’havíem fet. Dèiem que és un veritable geni, el primer autor del qual per a poder comprendre el seu pensament imprescindiblement hem d’apropar-nos a la seva biografia. Neix el 13 de novembre del 354 a Tagaste, una petita ciutat del Nord d’Àfrica. El seu pare, Patrici, és pagà. La mare, Mònica, una cristiana fervorosa. És marcat amb la creu i la sal com a catecumen, però no és pas batejat. Té un germà, Navigi, i una germana de la qual mai no ens en diu el nom. Assisteix a l’escola a Tagaste, i a Madaura. El 371 mor el seu pare, batejat de darrera hora. Marxa a fer estudis de retòrica a Cartago. Allà té una concubina, de la qual tampoc no ens en diu mai el nom, i quan Agustí té 18 anys, tindrà un fill, Adeòdat. L’any 373 llegeix una obra molt important que el colpeix profundament, l’Hortensi de Ciceró resta enamorat de la saviesa convençut que la felicitat ha de ser el gaudium veritate. Refusa l’Escriptura per motius oratoris perquè és rude, mal escrita. A Cartago, es deixa seduir pel maniqueisme i entra a la secta com a “oïdor”.

El 383 queda totalment desil·lusionat amb els maniqueus, perquè no saben pas respondre-li les qüestions vitals que els planteja i acaben proposant-li també solucions dogmàtiques. Marxa a Roma i allà hi fa de professor de retòrica. El 384 obté el càrrec d’orador de l’imperi a Milà. Coneix Ambròs i queda fascinat per la seva oratòria. La conversió puntual d’Agustí ve precedida –no podia ser d’altra manera– d’un procés intel·lectual i espiritual llarg i profund. El 386 és l’any de la seva conversió. Culmina en la famosa “escena del jardí” que marca el punt d’inflexió en la seva vida. Es retira amb Mònica, Adeòdat, Alipi, Navigi…, a Cassicíac, una vila pròxima a Milà. La nit pasqual, del 24 al 25 d’abril del 387 és batejat per Ambròs.

I continuem la seva necessària biografia explicant que decideix tornar a la seva Àfrica nadiua per dur a la pràctica aquest ideal monàstic nou que ha trobat. La tardor del 387, en el curs del viatge de retorn, mor la seva mare, Mònica, a Òstia. El 388 arriba a l’Àfrica i prop de Tagaste funda un monestir. Per fi ha trobat l’ideal de vida que ha estat buscant des de sempre. Hi ha una constant en sant Agustí en la seva opció per la vida monàstica, que durà a terme al llarg de tota la seva vida perquè respon plenament a la seva manera de ser, però que anirà prenent forma segons les circumstàncies de la vida: ara, de seglar, tindrà un caire més filosòfic, quan serà prevere tindrà un to més escripturístic, de bisbe l’accent serà més pastoral, sense oblidar però els altres. Es tracta de viure l’ideal evangèlic cristal·litzat en els Actes dels Apòstols; amb una pobresa no imposada sinó volguda; amb una disposició de servei al lloc on s’està; amb separació de sexes i una clara opció pel celibat; amb un estudi constant de la filosofia, la retòrica i l’Escriptura. Hi ha d’haver diàlegs constructors de la comunitat. Ell en serà el mestre.

El 391 és elegit per aclamació popular per ser prevere d’Hipona, una ciutat portuària, sense que el mai no ho hagués volgut ni desitjat. L’ordena el bisbe Valeri, un bisbe d’origen grec que tenia dificultats en la predicació.

El pròxim dia continuarem parlant de sant Agustí. Mentrestant tenim els fulls d’apunts sobre ell.

Agustí01

Ens tornarem a reunir el divendres, dia 11 d’octubre, a les 9 del vespre, a la sala de reunions de Rocaprevera.