Ha mort mossèn Rafel Portús i Arimany, prevere
Al cel sia!
Repetim la mateixa frase del salm que per voluntat seva va quedar gravada en el recordatori:
«En Vós, Senyor, m’emparo, que mai no quedi confós» (Salm 31,2)
Expressa perfectament bé qui era, com entenia la vida, com la fe el va forjar perquè li va donar aquesta profunda i radical confiança.
I el va fer prevere de soca-rel. Ho vivia amb passió, ho transmetia amb fermesa.
Per això va deixar petjada. No deixava indiferent. La seva acció ministerial es feia sentir.
I va arribar al culte i a la pregària a les catedrals, primer la de la Seu d’Urgell, com a canonge, càrrec que va guanyar per oposició, i després a la catedral de Sant Pere de Vic, on hi va fer també de canonge penitencier.
I en el bisbat de Vic, el seu, va ser membre del Tribunal Diocesà, perquè havia fet la llicenciatura en dret i hi estava molt ben preparat.
La seva dedicació, però, va ser a la docència. Els seus estudis de llicenciatura i de doctorat en teologia, a Comillas i a Roma, el van portar a donar classe en molts centres, evidentment, de religió, però també de filosofia, de llatí… I molta gent el recorda amb emoció. Hi van aprendre molt!
I el recorden molt les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors de Torelló de les quals va ser capellà -amb l’escola- durant molts anys, fins que va passar a residir, jubilat, a Cals Avis.
Per tot plegat en transcrivim l’esquela oficial del Bisbat, i volem que serveixi per a un profund agraïment:
Donem-ne gràcies a Déu!
La celebració de les exèquies presidides pel senyor bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova i Casanova, va tenir lloc el dijous, dia 9 de maig a Sant Feliu de Torrelló, i per voluntat del senyor bisbe hi van ressonar les mateixes lectures del dia. El testimoni del diaca Felip (Ac 8,26-40) acompanyant el funcionari etíop que llegia l’Escriptura i es preguntava «com ho he d’entendre, si ningú no m’orienta?», i rebia el mestratge de Felip, i poc després el baptisme, i l’evangeli de Joan (Jn 6,44-51) amb les dues afirmacions de Jesús dient «els qui vénen a mi j0 els ressuscitaré el darrer dia», i parlant de l’Eucaristia, «qui menja aquest pa viurà per sempre», semblaven expresses per a acompanyar la seva vida i la nostra pregària en posar-lo en mans de Déu.
Aquesta és l’esquela, amb la seva biografia.
I aquest el recordatori.
Aquest és el text d’agraïment i de record que es va llegir al final de la celebració de part de la família.
Parròquies de Torelló 
Moltes gràcies Mossèn Joan per dedicar-li aquestes paraules en memòria seva. El trobarem molt a faltar. ACS.
Albert Portús.