De l’Evangeli de sant Joan (13,12-17)
¿Enteneu això que us he fet?…
Us he donat exemple perquè,tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres…
Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica!
➣ Ho enteneu? Ha de de néixer Càritas
En arribar el moment del comiat de Jesús –en l’Eucaristia– els deixebles han entès que durant tota la vida Jesús els ha estimat com mai ningú no els havia estimat. Han sentit l’amor de Déu perquè ja no es pot estimar més. Déu s’ha fet concret en l’amor de Jesús.
Han entès que l’amor consisteix a fer possible i real la vida de l’altre, tal com ho acaba de fer Jesús amb ells que fins i tot els ha rentat els peus. Aquesta feina era dels servents. Així ha estat Jesús sempre: el servent, l’esclau, el qui viu només per a fer viure els altres. Dóna la vida per a fer-los viure!
Els deixebles han entès que en aquesta manera d’estimar de Jesús hi ha una manera nova de ser persona humana, que mai no havien cregut possible però que sempre havien desitjat.
Han entès que només estimant així –és a dir, del tot, com Jesús– es fa real el món nou, un món de germans, on totes les persones viuen amb la mateixa dignitat. El regne de Déu és el regne de la persona humana. El regne de l’Amor.
➣ Feu-ho també vosaltres. La feina de Càritas
Els deixebles –nosaltres– hem entès ben bé que era molt bonic el que Jesús havia fet, però que ara ho havíem de fer nosaltres. I ens hi hem posat. La comunitat cristiana ha de ser la comunitat de l’amor. Ens hem d’estimar, però per damunt de tot hem d’estimar!
Acaba de néixer Càritas, és a dir, la comunitat que estima i vol estimar tothom tal com Jesús ho va fer. El seu Esperit ho ha de fer possible perquè sols no passaríem de ser gent de bona voluntat i, tot i que això ja és molt important, no n’hi ha prou!
Volem ser els servents de tothom qui ho necessiti, rentar-los els peus com faria Jesús. Ho hem de fer en el nostre món, tan marcat per les qüestions econòmiques que esclavitzen despietadament: immigració, atur, penúria d’aliments o d’escalfor quan fa fred, manca de cultura, marginació d’una vida digna… Què bé ho diu Jesús: «No podeu servir alhora Déu i el diner» (Mt 6,24). O l’amor o el diner.
Entre tots aconseguim recursos: diners, aliments, roba, estris de la llar, treball voluntari, despeses professionals, coneixements, disponibilitat de temps…
En nom de tots els fem arribar a aquells que més ho necessiten, començant per acollir-los personalment, escoltar-los, acompanyar-los i així fer que també ells ens acullin, ens escoltin, ens acompanyin.
Quin bé més gran no traiem de la xarxa d’amor que es crea! Com ho hauríem de fer perquè tots ho experimentéssim?
➣ Si ho poseu en pràctica, feliços de vosaltres!
Posats a la pràctica, ho voldríem fer bé. Molt sovint ho revisem i ens ho preguntem perquè ens preocupa molt: ho estem fent bé? Tot el que fem ajuda de veritat? Com ho hauríem de fer perquè el que fem ajudés a créixer tothom i a sortir de les situacions a què es veuen sotmesos? Com hauríem de denunciar tantes coses d’aquest nostre món tan injust, tan dominat per qüestions econòmiques i tan indiferent davant el patiment de les persones? Tota la comunitat cristiana –i tothom– ajudeu-nos a l’equip de Càritas a fer, i a fer-ho bé.
A Torelló en fem moltes d’accions per a portar a la pràctica l’amor. Comencem per l’Acolliment, l’eix central de Càritas, la trobada amb les persones. D’allà en surten els programes d’acció que ens ajuden a no quedar-nos només en ser assistencials o en simple beneficència. Tornem-ne a fer la llista.
El Rebost solidari, donant aliments. El Rober, distribuint roba. El Traster, per facilitar estris per a la llar. El Reforç escolar, per ajudar a l’adquisició de cultura. El Fes el que t’agrada, per promocionar el lleure normalitzat. Fil i agulla, per ensenyar a cosir. Horts solidaris, ensenyant a treballar la terra, i per anar fent un treball socio-laboral. Microcrèdits, per ajudar a sortir de situacions difícils. El Pis de pas Teramunt, per donar sostre i ajudar a integrar persones. Fem companyia, tan necessària en un món de solituds…
Sabeu? Fer tot això, a tots aquells que ho fem, ens fa molt feliços. Ens fa tastar un món nou, ens fa descobrir un nou horitzó de ser persones humanes. És ben bé el que deia Jesús: «Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica!»
Dimecres, dia 18 de desembre del 2013, a l’església de la parròquia de Sant Feliu, hi va haver la Celebració comunitària de la Penitència de l’Advent. Cada any ho fem. És un moment realment important per a preparar-nos per a celebrar millor el Nadal, després d’haver fet la pregària interparroquial.
