El divendres, dia 17 de maig, ens vàrem trobar l’equip de catequistes -amb aquella altra gent que se’n vol aprofitar- per a la trobada de formació habitual.

Es tractava, és clar, de continuar fent la introducció als Pares de l’Església, sobretot a partir de la lectura de textos.

Hem refrescat el que ja havíem presentat de la Vida de sant Antoni, escrita per sant Atanasi, i hem acabat de llegir i comentar el text, entretenint-nos en els detalls que ens porten a veure que ara, un cop assolida la pau per a l’església, el perseguidor ja no és l’emperador (des de fora) sinó que ho és el diable (sovint des de dintre). Per això cal practicar l’ascesi per a poder tenir la virtut suficient que ens permeti vèncer la temptació.

Al mateix temps veiem la descripció que ens fa de la vida eremítica, és a dir, del monjo que està sol al desert, i com es van començant a veure les colònies de monjos que acabaran donant lloc a la vida cenobítica, és a dir, a la vida en la qual mengen i preguen en comú. La pregària, per cert, ens diu que són els salms.

Després d’això presentem la figura de sant Ambròs, arribant fins a la seva elecció com a bisbe de Milà. No era pas batejat i en una setmana passa de catecumen a bisbe. És així perquè ha anat a posar pau com a governador al conflicte que hi havia entre catòlics i arrians per l’elecció del nou bisbe a la mort d’Auxenci. Ell era un molt bon governador que tenia una cultura clàssica i jurídica extraordinària.

Sense res més lliurem el text de la catequesi quarta de la col·lecció sobre els Sagraments. Però encara no en llegim res.

Ambròs03

Ens tornarem a reunir el divendres, dia 14 de juny, a les 9 del vespre, a la sala de reunions de Rocaprevera.