La dignitat de la persona humana

➣ La Declaració universal dels Drets Humans

El 10 de desembre de 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans. El preàmbul comença així:

Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món.

➣ El Model d’Acció social de Càritas

L’any 2009 Càritas aprovà el Model d’Acció Social. En començar parla de “la dignitat inalienable de la persona” i diu:

Som fills de Déu, creats a imatge i semblança seva, i en aquesta experiència rau el sentit més profund de la nostra dignitat: l’humà és sagrat. Per tant, totes les persones, cadascuna de les persones, posseeixen una dignitat radical. Són un fi en elles mateixes, i res no està per damunt d’aquesta condició.

➣ El llibre del Gènesi

Amb un relat preciós en el capítol tercer explica que des de l’origen tots els éssers humans tenim la mateixa dignitat, som essencialment iguals, som “fills d’Eva”…:

Perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

➣ L’evangeli de Jesús

Des del començament revela que Déu és Pare de tots els éssers humans i els estima tots. Per tant, tots som radicalment iguals, som germans, i aquesta és la nostra dignitat. Convida, doncs, a estimar-nos tal com el Pare del cel ens estima i ens dóna la màxima dignitat. En el Sermó de la Muntanya (Mt 5,45) diu:

Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos.

Senyor, ¿jo no sóc digne?

És que el centurió –quina dignitat més gran!– havia anat a trobar Jesús per suplicar-li la guarició d’un criat que tenia a casa malalt. I quan Jesús li diu que hi va de seguida…

…el centurió li respon: «Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva» (Mt 8,8)

Creu que el seu criat té la mateixa dignitat que ell, i se l’estima; per això en demana la guarició. En canvi davant Jesús sent que ell no té prou dignitat i que no mereix res del que li demana.

Jesús proclama la igualtat radical en dignitat de tots! Diu: «Us asseguro que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel.» Es tracta que, els qui l’han perduda, recuperin la dignitat. Una gran feina a fer!

Aquesta dignitat “és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món”, tal com segles després reconeixerà els Drets Humans.

Que tothom pugui viure amb tota la dignitat!

L’aliment, el vestit, la salut, el treball, l’habitatge, l’educació, el lleure, la cultura…, que ocupen els programes de Càritas, ¿com ho farem –primer– perquè n’hi hagi, però sobretot perquè sigui digne i dignifiqui la persona?

La pregunta ens la fem contínuament i per això anem canviant la manera com mirem d’ajudar a què hi hagi aliment, vestit, salut, treball, habitatge, educació, lleure i cultura… I mirem d’anar passant de l’emergència que cal socórrer, a la dignitat que cal assolir, per exemple amb la nova manera de gestionar el rebost o el rober… I mirem d’anar descobrint aquelles noves situacions de pobresa que provoca el món i que no deixen viure amb dignitat, per exemple la solitud extrema… Ajudeu-nos a descobrir-les!

Són pobreses que no són econòmiques i no s’arreglen amb diners!

Donar dignitat ens fa dignes

Potser millor caldria dir “retornar la dignitat a qui l’ha perduda o a qui li han pres, tot i tenir-ho per naturalesa, ens fa dignes a nosaltres” ja que no podem viure la nostra dignitat si els qui són com nosaltres no la viuen.

Càritas ens beneficia a nosaltres. Estimar l’altre, fer-nos com ell, mirar de comprendre’l…, l’ajuda a ell, però ens fa millors a nosaltres. Quin goig!

És el que va fer Déu en el misteri de Nadal: es va fer com nosaltres –persona humana–, per fer-nos ser com Ell: fills de Déu! Germans tots!