Càritas Interparroquial de Torelló. Reflexions (IX)

 

logoC

➣ Uns moments de reflexió…

Al Consell de Càritas interparroquial estem convençuts que no podem parar mai de reflexionar ni de revisar tot el que fem; i sabem que hem de formar-nos per a mirar de fer-ho cada vegada millor, és a dir, fer-ho sempre més d’acord amb la caritat que deriva de l’Evangeli de Jesús.

➣ Veiem uns canvis!

Tot i que no tenim massa temps per a analitzar-ho –la immediatesa vol menjar-s’ho tot–, ens sembla que s’estan donant uns canvis en la situació social i econòmica que ens situen en un moment nou. No hem deixat de fer cap dels programes que tenim en marxa i n’hem obert de nous. Mirem de respondre a reptes que volen “eixamplar horitzons” de futur sobretot a gent jove de manera que ells mateixos, sense haver de ser depenents, puguin construir la seva vida i ser-ne protagonistes.
Aquest any hem passat per moments de dificultat econòmica sobretot per manca de disponibilitat davant de situacions greus, però ara podem tancar l’any amb diners a la caixa perquè les subvencions que rebem –és veritat!– ens han arribat a darrera hora. Quants anys feia que això no ens havia passat! Podem, doncs, plantejar-nos nous reptes que vagin més enllà de les situacions greus que apressen.

➣ Amb un esperit que no canvia

En aquesta nova situació volem continuar tenint un esperit de servei humil, sempre d’igual a igual, que aspira a la plenitud de vida per a tothom… Però sabem tots que hi continua havent problemes molt greus, molt seriosos i potser insolubles per a nosaltres als quals cal fer front quan es presenten, i ho fan sempre en el moment més inesperat.

 

➣ Demanem ajuda…, sempre!

Ho hem de reflexionar, amb l’ajut d’especialistes que ens ajudin a veure-ho i a comprendre-ho, ens hem de confrontar amb els altres, cercant l’ajut de tothom sigui qui sigui. Perquè no hem d’oblidar mai que Càritas és fruit de la comunitat cristiana i funciona gràcies a molta gent, a les seves reflexions, a les seves col·laboracions de tot tipus.

➣ Formació amb els voluntaris de Càritas

Acostumem a fer formació amb els voluntaris, aquells que treballen a Càritas, no només de manera puntual, sinó amb continuïtat. La darrera sessió de formació va ser a partir de la concepció del pensador cristià Lleó Tolstoi sobre el voluntariat. L’Ester Busquets va ser qui va ajudar a la reflexió.

➣ Tres preguntes, tres respostes

Les preguntes, formulades des de la reflexió de Tolstoi, més o menys són aquestes, i ens poden ajudar avui: Quin és el moment més apropiat per ajudar l’altre? Quines són les persones més importants a qui cal ajudar? De totes les tasques que fem, quina és la més important?
Les respostes diuen primer que el moment més apropiat és ARA. Les persones més importants són LES QUE ET TROBES EN LA VIDA. La tasca més important és FER BÉ ALS ALTRES. Per tant, no escollim ni el moment, ni les persones, però sí que escollim l’actitud amb què cal fer-ho. De tot això Jesús n’és el millor Mestre.
El sentit de la vida és viure per als altres. És la clau de la felicitat i del món nou que desitgem. Perquè no hi ha transformació del món sense canvi del cor. Cal tornar a llegir les Benaurances (Mt 5,1-12).

 

Quant a jtorra

Rector de les parròquies de Torelló
Aquesta entrada s'ha publicat en Càritas Interparroquial, Reflexions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.