El divendres, dia 15 de gener, ens vàrem trobar l’equip de catequistes -amb aquella altra gent que se’n vol aprofitar- per a la trobada de formació habitual. Estem fent un treball de formació sobre els sagraments i ens servim del llibret de la col·lecció Emaús, el n, 86, de Jaume Fontbona i que porta el títol de Els set sagraments. Tot amb tot, no fem el mètode d’anar seguint fil per randa el text del llibret, sinó que de manera lliure ho anem comentant, això sí, pel mateix ordre.

Ja havíem començat a tractar els sagraments de guarició. I havíem fet la introducció del sagrament de la penitència, amb tot el suport bíblic. A partir dels Actes dels Apòstols, capítol 15, aprenem que durant els sis primers segles cristians, només hi ha un perdó pel pecat greu -homicidi, adulteri, apostasia-, comès després del Baptisme. Aquesta penitència canònica és un segon baptisme. En llegim textos, sobretot de Tertul·lià.

Després passem a veure el canvi en la manera de celebrar que es produeix en l’evangelització dels països anglosaxons i com es passa a donar el perdó les vegades que sigui a la vida, a fer-ho qualsevol prevere i no només el bisbe, a requerir la penitència després d’haver donat l’absolució i a demanar la “confessió” per a tots els pecats, els greus i els lleus.

Aquesta pràctica arriba fins a Trento, i ha suportat abusos i incorreccions prou greus. Trento hi posa ordre i reclama sobretot que els que han de ser ministres de la penitència estiguin preparat sobretot en moral. Per això neixen els seminaris.

La pràctica arriba fins al Vaticà II. En el Ritual que en surt es preveuen les celebracions comunitàries de les quals parlem llargament.

El pròxim dia parlarem del sagrament de la Unció dels Malalts.

I acordem ja que després retornarem a les sessions bíbliques fent la lectura del llibre de l’Apocalipsi a partir de les fitxes de “Llegir la Bpiblia en grup” que ja havíem fet servir.

Ens tornarem a reunir el divendres, dia 19 de febrer, a 2/4 de 10 del vespre, a la sala de reunions de Rocaprevera.