Eudald Vila Soldevila

RECORDS DE LA “HOJA”, EL “FULL” I EL “DIÀLEG”.

Al tornar el 1943 de les llargues “vacances forçades i tristes”, els diumenges a missa recollia la “Hoja”. El 1945 hi aparegué un “OJO AVIZOR” que em féu pensar. L’església era una petita finestra per a respirar. Entre els joves creixien les inquietuds i alguns s’atrevien a treure el nas. Sorgien bons escrits de col·laboradors. Quan s’imposà la “Hoja Diocesana” la “Hoja” plegà i sols quedaren les notes obligades parroquials.

Com a comiat de la “Hoja Parroquial” de la redacció a la sala gran de la rectoria vella, invitat per un parell d’escrits, em va sorprendre fossin més de trenta col·laboradors amb un president i la correcta secretària –bibliotecària de la Caixa– senyoreta Mercè Soler. Dels habituals sobresortia el “Fidelio” amb criteri valent.

Entre les normals “diferències” política-església, n’hi hagué una de molt soroll. No recordo si fou pel Galinsoga, director de “La Vanguardia Española” amb una Missa en català; o pel governador civil Peces Barba amb…; però, crec que foren les declaracions de l’Abat de Montserrat en temps del Concili Vaticà en el diari “Le Monde” que manifestava que a Espanya no hi havia llibertat… Sortí a tota la premsa la crítica contra l’Abat que ho passà molt malament. L’ inoblidable “Fidelio” –Domènec Bardolet– féu un escrit clar i serè i argumentat defensant l’Abat i la posició de l’Església. Hi hagué severa queixa al senyor Rector que fou obligat a cridar al President de la “Hoja” i al qual se l’amenaçà si no denunciava l’autor. S’hi negà en rodó. Van passar els dies i anà amainant el temporal. En Domènec Bardolet i el seu grup feien sortir de suplement de la “Hoja”: “ANTORCHA”, “JUVENTUD” i “MILICIA” primícia del què seria “ORIFLAMA”. Ja s’entén que tot fos en castellà, cal posar-se en aquelles circumstàncies. Una “extra” en català per la processó Setmana Santa 1948 amb l’estrena de tots els “Misteris” amb gran commoció i la darrera vegada fou el 1967. Sortí exactament vint vegades.

El 1973 (?) prenia el nom de “DIÀLEG” en català total. Un full doblat i quatre planes. En tenia cura mossèn Pere Casas, periodista i que treballà molt per les activitats de Torelló i del veïnat de Montserrat. Feia anys era de la Comissió d’Obres de Sant Feliu amb una colla formidable. De tant en tant, sigui per refer la façana esgrafiada, reparacions, la teulada… i per tant calia fer demandes extres per a recaptar diners. L’any 1969 es demanaren diners per solventar els molts degoters per tot arreu. L’amic Lluís Colell de la comissió presentà un dibuix: un capellà dient la Missa en paraigües. Tots els vam aprovar, però el senyor rector hi posà reserves i no es publicà. Era el 1969, irreverent? Auto-censura?

Han passat molts anys i penso el podem lluïr en homenatge al dibuixant i caricaturista Lluís Colell, que deixà mostra en l’ADET i al TORELLÓ. Que els 3000 “HOJA”, “FULL” i “DIÀLEG”, perduri molts anys com a setmanari d’ambdues parròquies i sigui llum de Pau, Esperança i Amor.

Eudald Vila Soldevila

10/11/2011

Eudald Vila

Quant a jtorra

Rector de les parròquies de Torelló
Aquesta entrada s'ha publicat en Diàleg 3.000 i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.