Mn. Valentí Bosch, “el Doctor Bosch” com el coneixíem aquí, a Torelló, va morir el passat dia 29 d’octubre del 2011. Tenia 80 anys. El dilluns, dia 31, es va celebrar la missa exequial a Manresa –d’on era fill–, a la Basílica de Santa Maria de la Seu. Havia vingut a Torelló com a vicari-mestre l’any 1954, acabat d’ordenar de prevere.

Aquí teniu la imatge de la nota d’avís que es publicava al Diàleg del 15 d’agost del 1954 anunciant la seva vinguda, amb la capçalera d’aquell mateix Diàleg.

El 1963 va marxar de missioner a l’Argentina formant part dels molts preveres del nostre Bisbat que van respondre a la crida que es va fer per anar a missions. Ell va anar a Argentina; altres a Ruanda.

A Argentina, degut a la situació social, política i econòmica, hi va tenir problemes. En deixa molt clara constància un article d’estudi històric d’aquells moments publicat en el butlletí digital “La fogata”. Aquest és l’enllaç: http://www.lafogata.org/06arg/arg3/arg_25-5.htm Després, com que ja no podia tornar a Argentina, va anar a Veneçuela.

Des de l’any 1997 era rector de la Pobla de Claramunt, lloc del qual s’acabava de jubilar per motius de salut.

Amb motiu dels 50 anys de prevere –el 2004– li van fer una entrevista en la revista del poble. Es troba en aquest enllaç: http://www.lapobladeclaramunt.cat/documents/cat/1216-butlleti_num._29,_agost_setembre_2004.pdf

Tot i això, per l’interès que té, la transcrivim sencera:

Mossèn Valentí Bosch i Tatjé: esperit evangelitzador

Mossèn Valentí va estar a Amèrica del Sud durant més de 30 anys

“Creure vol dir estimar a la gent. El que és important és que les persones es comportin de manera cristiana en les seves accions”

Era un 11 de juliol de 1954 quan mossèn Valentí Bosch i Tatjé va ser ordenat sacerdot al monestir de Montserrat. Per tant, fa dos mesos escassos que ha celebrat, en companyia dels seus feligresos poblatans, les noces d’or d’aquest esdeveniment que va marcar la seva vida. Mossèn Valentí recorda que aquell any van sortir del seminari 150 capellans, “ara en surten 2 o 3”.

Nascut a Manresa el 1930, explica què el va decidir a agafar el camí de la fe de l’Església catòlica: “Hi va haver dos motius principals: seguir de prop Jesucrist i fer un servei altruista a la societat. Tenia la idea d’anar a missions per fer conèixer Jesús i la seva proposta de vida, i així ho vaig fer”.

Valentí feia d’escolà a les Germanetes dels Pobres de la capital del Bages. Quan va acabar els estudis de batxillerat, als 18 anys, va entrar al seminari i després de ser ordenat capellà va ser vicari-mestre a Torelló durant nou anys. Però aquest capellà tenia un esperit evangelitzador i aventurer i va decidir, com es diu popularment, anar a fer sort a les Amèriques.

“El Papa Joan XXIII va demanar sacerdots voluntaris per anar a transmetre la paraula de Déu fora de les nostres fronteres i del bisbat de Vic n’hi va haver que van anar cap a Ruanda i d’altres, com jo, a l’Argentina. Així va ser com, amb 33 anys, vaig anar a parar a aquest país, on vaig viure 13 anys. Allà vaig poder practicar l’ecumenisme ja que hi havia jueus, tres esglésies diferents de protestants i catòlics”.

Durant aquesta etapa, mossèn Valentí va conviure amb colons procedents de Polònia, Rússia, Alemanya, França, Itàlia i Espanya. “Allà cadascú vivia la seva pròpia creença i tot i que tinguessin diferents religions s’entenien bé. La religió era una forma d’identificació. La vida era més tranquil·la que aquí i en l’ambient rural la relació amb la natura i Déu era molt estreta”.

Un cop finalitzada la missió a l’Argentina, va anar a un petit poblet de Veneçuela, país on va estar durant 20 anys. “Era una regió desèrtica i molt pobra. La gent vivia de criar cabres i de teixir hamaques que després intercanviaven en els mercats de les ciutats més grans per arròs, sucre i farina. Allà vaig experimentar què vol dir pobrets i alegrets. Els nens jugaven amb qualsevol cosa. D’una llauna de sardines en feien un camió i les pilotes i les nines eren de drap”.

Mossèn Valentí recorda amb tendresa i nostàlgia els anys que va passar a Amèrica del Sud. “Hi vaig deixar la meitat del meu cor, però, ara com ara, no hi tornaria. Quan vaig marxar va ser perquè em van donar la missió d’ocupar-me de 40 poblets i ja no podia més. Vaig marxar per “decrepito y inservible” i em van substituir per un sacerdot més jove”.

“A la Pobla em sento com a casa”

El 1977 el sacerdot manresà va arribar d’Amèrica a la Pobla de Claramunt, on s’hi troba com a casa. “La gent m’estima molt, em mimen i m’estic aburgesant. Espero estar-me aquí fins que acabi la meva missió pastoral”, explica entre rialles. A més de la Pobla, mossèn Valentí és rector de les parròquies de Castellfollit del Boix i de Maians. Després de tota una vida al servei de Déu, el sacerdot reflexiona sobre l’essència de la religió catòlica: “Creure vol dir estimar la gent. El que és important és que les persones es comportin de manera cristiana en les seves accions”. El principal desig de mossèn Valentí és que al nostre poble “hi continuï havent la bona convivència que hi ha ara, que no falti feina i, si fos possible, que la gent participés més en la vida parroquial”.

Text: Sandra Termes

Informació: Mossèn Valentí Bosch i Tatjé

Havia deixat forta petjada en la vida de les nostres parròquies. Agraïm-li tot el bé que va fer –que va ser molt!– i encomanem-lo a Déu perquè només Ell sabrà premiar-li com cal.