Ens ha arribat el text de la Declaració final que van fer a la darrera Assmeblea de la Confederació de Càrtias Espanyola. Creiem que val la pena publicar-lo, com una reflexió més d eles que anem fent sobre la situació socialq ue estem vivient. Aquest és el text.
LXIX ASSEMBLEA GENERAL de Càritas Espanyola
El Escorial, 22-24 de juny de 2012
DECLARACIÓ FINAL
Els representants de les 68 Càritas Diocesanes de tot el país, reunits a la 69ª Assemblea General de la Confederació Càritas Espanyola celebrada a El Escorial del 22 al 24 de juny, volem compartir amb tota la comunitat cristiana i el conjunt de la societat la nostra reflexió sobre els signes dels temps i la nostra escolta del clam que ens llancen, en aquesta cruïlla de la nostra història, els pobres, de manera especial els més vulnerables: persones immigrants, famílies amb fills menors, joves sense feina i llars sense ingressos.
Hem analitzat conjuntament les inquietuds de les nostres Càritas, de les nostres comunitats i projectes, i en particular dels 62.000 voluntaris i voluntàries que, en aquests temps complexos, s’encarnen diàriament a la realitat dels últims de la societat. “Ens hem acostat a les multituds i hem escoltat les seves crides, els crits de preocupació i alhora d’esperança. En aquestes circumstàncies, hem pogut veure amb nou relleu els greus problemes del nostre temps (…) comuns a una humanitat que es pregunta sobre seu futur, sobre el significat i orientació dels canvis en curs “(Octogesima adveniens 2).
És aquesta veu de les persones en situació més precària, i que en nombre creixent –més d’un milió el 2011– criden a les portes de la nostra xarxa confederal d’atenció primària, la que ens urgeix a actuar de manera responsable i global, personal i col·lectiva. El seu clam ens parla del risc de fallida de la cohesió social que amenaça avui a més d’una quarta part de la població espanyola, mentre assistim a l’augment dels índexs de pobresa, a la cronificació de moltes situacions de precarietat, al retrocés dels sistemes de protecció social i al desgast dels mecanismes de protecció familiar.
L’actual conjuntura està consolidant estructures d’injustícia i de patiment, on els ciutadans amb major desavantatge social són els grans oblidats del sistema i suporten les conseqüències d’una crisi que ha aguditzat una altra crisi (de model de desenvolupament) anterior, que existia ja en temps de bonança econòmica, i que est disparant la desigualtat i expulsant moltes persones als marges de la societat.
Per això, des de Càritas volem optar per accions autènticament significatives, que activin la solidaritat entre persones, comunitats i pobles, i que serveixin per denunciar les situacions d’opressió i de sofriment a què ens acostem cada dia.
Ens trobem davant d’un model social tiranitzat per allò econòmic, davant el qual cal promoure sense demores un canvi de paradigma i un nou marc de convivència que redefineixi les prioritats bàsiques de la societat davant el poder dels mercats, tal com assenyala Benet XVI a Caritas in Veritate. Per això, renovem la nostra aposta per un model de desenvolupament globalitzat, basat en la promoció, l’acompanyament i la denúncia profètica, el centre del qual sigui la persona i que garanteixi l’exercici dels drets humans, la participació, la creativitat social, la justa distribució de la riquesa i el desenvolupament harmoniós amb el medi ambient.
En l’actualitat, el debat públic està subjecte a una dialèctica perversa entre la primacia d’allò social o d’allò econòmic, on l’ordre dels factors sí que altera el producte. Sota el principi d’austeritat, en tots els nivells territorials de l’Administració s’està apostant per reduir en primer lloc les despeses en polítiques socials, que evidencia la supeditació de l’agenda social al dictat econòmic. Aquesta tendència estè tenint conseqüències greus sobre les polítiques socials i els serveis socials, la capacitat d’atenció i resposta a les persones més vulnerables, el finançament a l’acció de les organitzacions socials i els espais de participació de la societat civil.
Tal com ens mostren la Comissió Europea i les Nacions Unides, s’està produint un clar retrocés en matèria de drets socials i una minva de recursos públics que suposen la fallida de molts processos d’acompanyament a persones excloses, així com la desaparició d’organitzacions socials, dels seus projectes i centres. Això genera un greu buit en el teixit associatiu, potser irreparable, precisament quan són més necessaris els processos d’acollida i d’integració.
Reiterem, en aquest sentit, que és l’Estat qui, en els diferents àmbits territorials, té el mandat de garantir l’accés de tots als drets constitucionals bàsics: alimentació, ocupació, habitatge, sanitat i educació. Per a això, tornem a reclamar amb urgència la posada en marxa d’un sistema de garantia d’ingressos mínims.
Assistim, també, a una escandalosa política de cooperació que, en lloc de garantir el dret al desenvolupament dels pobles, s’allunya cada vegada més dels compromisos del Pacte d’Estat contra la Pobresa i del Pacte Mundial pels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, cosa que contribueix a eixamplar l’abisme entre els països i els pobles. En un món interconnectat, les polítiques públiques no poden donar l’esquena al desenvolupament amb altres, des d’una perspectiva internacional inspirada per la solidaritat fraterna en què “tots som responsables de tots”, com ens recordava Joan Pau II a Sollicitudo rei socialis.
Per aquestes raons, quan som testimonis de múltiples ruptures –personals, familiars, socials i globals–, apostem per una presència de Càritas en la vida pública que sigui, necessàriament, contracultural, imbuïda per una lògica de valors diferents als imperants i que ens impulsin, com a servei organitzat de la caritat en el si de l’Església, a ser i fer d’una altra manera. Hem d’estar amb i per als qui més pateixen, i denunciar també les estructures de pecat que generen aquest patiment. De manera especial, volem manifestar la nostra solidaritat i proximitat amb les famílies i persones més colpejades per les actuals condicions de precarietat.
Renovem la nostra opció preferencial pels pobres, perquè qui opta per Jesús opta per ells i per l’Esperit que va actuar en Ell, ungint-lo per “portar la bona nova als pobres, proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gr cia del Senyor” (Lc 4,18-19).
Acabem la nostra Assemblea amb una crida a l’acció i a l’esperança, i amb una invitació, en aquests temps d’inquietud, a compartir fins i tot el necessari perquè, tal com proposa la nostra campanya institucional, puguem “viure senzillament perquè altres, senzillament, puguin viure”. I agraïm el corrent de gratuïtat, silenciosa i admirable, de tantes persones voluntàries i donants de Càritas que, donant fins i tot molt del que tenen per viure, han assumit com a estil de vida el compromís del ser abans que el tenir i són capaços de canviar cada dia la seva petita parcel·la de món.
El dissabte, dia 14 de juliol vàrem tenir la trobada de formació bíblica habitual de cada mes. Al davant hi teníem les lectures de la missa dels diumenges del 15 al 18 de durant l’any d’aquest cicle “B”, amb la particularitat que els dos primers es llegeix l’evangeli de Marc, però que els altres dos es llegeix l’evangeli de Joan del qual es llegeis l’escena de la multuiplicació dels pans i el llarg discurs del pa de vida que ocupa tot el capítol sisè.
Tal com ja és costum aquesta reunió del Consell és una matinal de dissabte, amb més temps per a poder fer la valoració del curs ben feta i començar la programació del curs següent. Com és habitual, va començar amb una breu pregària i amb la lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior, la del 16 d’abril.
