Dijous dia 1 d’agost, festa de Sant Feliu, el patró de la parròquia i del nostre poble. És Festa Major.
A les 11 del matí celebràvem l’Eucaristia solemne, acompanyats acuradament amb els cants pel Cor de Rocaprevera.
A l’evangeli va ressonar la resposta de Jesús als deixebles després que els fills de Zebedeu, Jaume i Joan, havien demanat de seure l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra quan fos glorificat (Mc 10,35-45). La frase és contundent: “Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots”. Jesús s’adona del difícil que és entendre i viure allò que ell mateix ha estat predicant i vivint. de fet no ho van entendre fins després de la seva mort i resurrecció.
Va ser aleshores quan ells també van “beure el calze del martiri” per no deixar de ser fidels a aquesta manera nova de viure.
Temps després fou Sant Feliu qui va donar la vida per aquesta fe, i va encomanar aquesta manera de ser i de viure que ell també havia trobat en Jesús. A nosaltres recordar-lo, fer-lo present i celebrar-lo ens porta regust de retorn als orígens i ens fa preguntar si nosaltres avui estem vivint d’aquesta manera. I hem de respondre que és clar que ho estem intentant i que tenim realitats prou evidents que ho indiquen. Però també ens porta a preguntar-nos com és que no aconseguim d’encomanar aquesta manera tan ilusionant de viure a més gent en el nostre món.
Per això la nostra Festa és major, però és encara menor, perquè encara ens falta molt per fer que “entre nosaltres les coses no siguin així” i ho encomanem als altres.
L’endemà, també a les 11 del matí, recordàvem els fidels difunts des de la passada Festa Major.
Així estava arreglada l’església parroquial.
