El divendres, dia 17 d’abril, ens vàrem trobar l’equip de catequistes -amb aquella altra gent que se’n vol aprofitar- per a la trobada de formació habitual. Estem fent un treball de formació sobre els sagraments i ens servim del llibret de la col·lecció Emaús, el n, 86, de Jaume Fontbona i que porta el títol de Els set sagraments. Tot amb tot, no fem el mètode d’anar seguint fil per randa el text del llibret, sinó que de manera lliure ho anem comentant, això sí, pel mateix ordre.

Tot seguint, doncs, l’ordre i el contingut del llibre de referència, continuem en la sessió d’avui parlant del sagrament de l’Eucaristia, al qual, lògicament, dediquem molt més temps.

Ho reprenem a partir de la lectura del capítol 13 de l’evangeli de Joan per veure com ell no explica el sopar, sinó que explica el rentament de peus. Però és molt important i significatiu el començament quan fa el resum de tota la vida de Jesús dient que ell ha estimat fins a l’extrem, i recalcant la seva hora, aquella que deia que encara no havia arribat a les noces de Canà (Jn 2). Així veiem com tot l’evangeli de Joan és una gran explicació de l’Eucaristia, és a dir, que està dient que tota la vida de Jesús és Eucaristia. I està demanant que tota la vida de qui vol ser seguidor seu sigui també Eucaristia. Això és el que queda prou clar en capítol sisè, en el llarg sermó del pa de vida, després de la multiplicació dels pans.

Després d’això encara llegim el text d’Emaús per veure com reconeixen Jesús quan parteix el pa.

Fet això i resumint el missatge que arriba de la celebració en tot el Nou Testament, passem a veure com ho transmeten els primers textos cristians, i llegim en particular la Didajè i la Primera Apologia de Justí on en parla. Així arribem a veure que cal que hi hagi una pregària eucarística i en veiem les parts que ha de tenir, a més de la narració i de la invocació de l’Esperit sobre el pa i el vi i sobre l’Església.

Ens tornarem a reunir el divendres, dia 15 de maig, a 2/4 de 10 del vespre, a la sala de reunions de Rocaprevera.