El divendres, dia 20 de març, ens vàrem trobar l’equip de catequistes -amb aquella altra gent que se’n vol aprofitar- per a la trobada de formació habitual. Estem fent un treball de formació sobre els sagraments i ens servim del llibret de la col·lecció Emaús, el n, 86, de Jaume Fontbona i que porta el títol de Els set sagraments. tot amb tot, no fem el mètode d’anar seguint fil per randa el text del llibret, sinó que de manera lliure anem comentant, això sí, pel mateix ordre.

Tot seguint l’ordre i el contingut del llibre de referència, dediquem la sessió d’avui a parlar del sagrament de l’Eucaristia, al qual, lògicament, caldrà dedicar força temps.

Les primeres reaccions ens vénen de la paraula i el concepte de “memorial”. Veiem la diferència que s’estableix amb el concepte de memòria, ja que en aquest estem en un simple record d’una cosa passada, mentre que el el memorial es tracta de que allò passat, aquell esdeveniment de part de Déu, per obra i gràcia de l’Esperit, es fa present una altra vegada en el moment actual, cosa que permet reviure’l.

És allò que ja passa en el capítol 12 del llibre de l’Èxode en la institució de la Pasqua jueva. Ens entretenim força comentant com funcionava aquesta celebració i i quin valor tenia per al poble jueu i quin valor té encara avui.

Després tot això ens porta a veure com els evangelis ens expliquen l’últim sopar de Jesús en aquest context pasqual, en el qual es produeix allò que anomenem la institució de l’Eucaristia. Veiem com es produeix a partir de dues tradicions. La de Mateu (26,26-30) i Marc (14,22-26), i la de Lluc (22,14-20) i Pau (1Co 11,23-26).

Enmig encara  comentem amb molta for´ça la cita del profeta Malaquies, 1,11 en el moment en què e sprofetitza que el valor caòlic i universal que ha de ytenir la celebraicó del Messies salvador.

I des d’aquíamb algun comentari entrem en l’evanglei de Joan, però ho deixem ja per al pròxim dia.

Ens tornarem a reunir el divendres, dia 17 d’aberil, a 2/4 de 10 del vespre, a la sala de reunions de Rocaprevera.