El divendres, dia 14 de març, a la sala de reunions de Rocaprevera ens vàrem trobar l’equip de catequistes -amb aquella altra gent que se’n vol aprofitar- per a la trobada de formació bíblica habitual. El mes passat havíem començat la fitxa de “la resurrecció de Llàtzer” (Jn 11,1-44) i n’havíem fet una primera lectura detinguda. Ara calia continuar fent-ho ordenadament.

En el comentari van sortir coses tan interessatns com aquestes:

• El nucli comunitari que formen a Betània, Marta, Maria i Llàtzer. El problema que es planteja per la manera com es designen com a germans. No serà el model de la comunitat cristiana?
• El fet que Jesús no respon a la crida de manera immediata, sinó que ho retarda perquè així es veurà la glòria de Déu.
• La comparança que surt entre el dia i la la nit, i la llum i la fosca.
• El valor que té el “cementiri” com a lloc en el qual els difunts dormen en espera de la resurrecció.
• L’actitud de Marta, la germana gran, la decidida, que sembla que passi comptes a  Jesús i que acaba fent la professió de fe de l’evangeli.
• La crida que fa Jesús en silenci  a Maria: “el Mestre és aquí i et crida”.
• Com Llàtzer no diu mai res ni aquí ni en cap altre fragment de l’evangeli.
• El fet que cal treure-li la llosa, desembenar-lo i deixar-lo caminar de nou. Pot ser una comparança amb el que fa el pecat en l’home i el que cal que faci la comunitat cristiana?
• Quina és la glòria de Déu?
• Al final és també la comunitat la que ha de ressuscitar els germans, traient-los les lloses i deixant-los caminar.

Donem el text per acabat i després d’això vàrem acordar que ens tornaríem a trobar el divendres, dia 11 d’abril, a 2/4 de 10 del vespre, a la sala de reunions de Rocaprevera.