Va morir el dimecres, dia 25 de setembre, a la Clínica Sant Josep de Vic on residia de feia ja uns quants anys. El divendres, dia 27 hi va haver la missa exequial a l’església de les Germanes Josefines de Vic, presidida pel senyor bisbe i concelebrada per un bon nombre de preveres.
Havia nascut a Sovelles el 24 d’abril de 1928, però de ben petit havia vingut ja a Torelló, a la Campaneria, amb la seva família. Es considerava de Torelló.
Va ser ordenat de prevere el 31 de maig de 1952, en l’ordenació que hi va haver a l’estadi de Montjuïc durant el Congrés Eucarístic.
Havia exercit com a prevere a força parròquies, des de Seva i el Carme de Manresa als inicis fins a la seva molt estimada parròquia de Sant Martí Sescorts. En la missa uns joves en varen deixar un càlid testimoni que va arribar al cor de tots els qui s’havien reunit per pregar per ell.
Havia fet de director espiritual del Seminari, fins a passar a ser-ne més administrador. També ho fou més tard, de la Casa Sacerdotal de Vic.
A més de tot això, hi va haver un camp de treball en la seva vida que va ser ben característic seu: la pastoral de la salut, el món dels malalts. Hi tenia una predilecció, una estimació especial. L’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lurdes –també des d’aquí a Torelló– en pot deixar constància.
El senyor bisbe li havia encarregat la cura dels capellans grans i malalts de tot el bisbat. Li va encarregar oficialment perquè ja ho feia espontàniament. Com li agraeix tot el presbiteri diocesà!
Que Déu l’aculli al seu Regne amb les portes ben obertes!