El divendres, dia 20 de setembre, a la sala de reunions de Rocaprevera ens vàrem trobar l’equip de catequistes -amb aquella altra gent que se’n vol aprofitar- per a la trobada de formació bíblica habitual. Era la primera trobada del curs.

Tenim començat des del curs passat el treball sobre “L’Evangeli segons Joan”. Ens correspon de començar per la cinquena fitxa, la que tracta sobre “el cec de naixement” (Jn 9,1-41).

Abans, però, fem algunes precisions. Primer sobre el context en el conjunt de l’evangeli, veient que tota l’escena es produeix al temple perquè Joan explica fins a tres vegades la presència de Jesús a Jerusalem, a diferència del sinòptics on tot l’evangeli està construït com un camí que va de Galilea a Jerusalem. Després sobre el fet que en la litúrgia es llegeix aquest text en la Quaresma del cicle A, juntament amb l’evangeli de al samaritana i el de la resurrecció de Llàtzer, i que tots tres formen els evangelis típics de preparació per a la iniciació cristiana. Això vol dir que aquest deu ser un dels objectius del text en el moment en què s’escriu. I s’ha de llegir en aquesta clau de lectura.

Després llegim el text pausadament i comencem les primeres reaccions encara que siguin desordenades. Surten coses com aquestes:

• Jesús guarirà el cec sense que ningú no li demani. Ho fa “tot passant”.
• La pregunta fonamental per “qui ha pecat”. La visió que tenien en l’Antic Testament que el cec, com els altres malalts, ho eren fruit del pecat i, per tant, era Déu mateix qui feia que estiguessin en aquesta situació tot i ser del poble.
• En canvi Jesús parlarà de “les obres de Déu”, i aquesta obra no és pas el càstig sinó la guarició.
• És gairebé l’única vegada en què Jesús per a dur a terme una guarició “fa servir” quelcom: el fang. La imatge que fa servir és la de la creació de l’home de Gn 2. El cec és creat de nou, com el cristià en el Baptisme.
• La manera diversa que tenien d’entendre la visió. La vista no va de fora a dins de la persona a través del sulls, sinó a l’inrevés: és la llum que té cadascú en el seu interior el que fa que hi vegi a fora. Això dóna sentit a l’expressió de Jesús “Jo sóc la llum del món”.
• També és bo veure que a sota hi ha la imatge de la primera creació explicada a Gn 1. El primer que es crea és la llum, abans que hi hagi el sol i la lluna!
• Jesús dóna al cec la llum, nova llum, com passarà en el Baptisme que permet veure la vida amb una mirada nova.
• Això és el que tenen els profetes: una mirada pura, nova i diferent. En aquest context llegim l’escena de Balaam explicada al llibre dels Nombres (22-24).
• Anem veient, també, el procés que fa l’home cec guarit, amb la correspondència amb la triple negació i la triple confessió de fe.
• Al final els que es pensaven veure-hi, de fet, no hi veuen, i a l’inrevés.

Esgotem el temps. De cara a la pròxima trobada farem la lectura per fragments per continuar aprofundint el text.

Vàrem acordar que ens tornaríem a trobar el divendres, dia 18 d’octubre, a 2/4 de 10 del vespre, a la sala de reunions de Rocaprevera. Com sempre, cal recordar que el grup és obert a tot aquell que se’n vulgui aprofitar.