La trobada del divendres, dia 13 de juliol, va estar dedicada íntegrament a la fitxa que tracta sobre “La celebració de l’aliança” que correspon a Ex 24,1-18.

Després de tornar a fer la lectura pausada del text es tractava ara ja de resseguir-lo verset per verset per anar descobrint-hi tot allò que els text ens vol dir. Els comentaris van ser molt interessants:

• Només Moisès es pot acostar a Déu i veure’l cara a cara. Els setanta ancians han d’estar a distància, i el poble no ha de pujar-hi. És una situació ben excepcional, i Moisès hi té un paper únic i rellevant.
• El poble respon sempre a una sola veu, per unanimitat. Però sabem de la fragilitat que tenen aquestes actituds.
• El ritus de l’aliança amb sang, que ajuda a entendre molt millor el llenguatge de Jesús sobre l’aliança, de moment encara és escrita per Moisès.
• L’altar amb dotze pedres per cadascuna de les dotze tribus. Un altar ben especial.
• La decripció de la visió de Déu, visió que trobem diverses vegades en els textos bíblics, fins arribar a l’Apocalipsi.
• El fet que ara és Déu qui escriu sobre pedra la Llei i els manaments.
• Josuè és ara ja l’ajudant de Moisès i serà el seu continuador.
• El ritme continua essent el setmanal per destacar el valor del dissabte.
• I els dies i nits que Moisès hi roman són quaranta.
• Tot això ens va abocar a un aporfundiment del valor simbòlic del números en l’Antic i el Nou Testmanet, i fins més enllà en la història.

No vàrem pas acordar dia per tornar-nos a reunir, pendents del calendari de començament de curs amb l’equip de catequistes. Sí que va quedar clar, però, que havíem de treballar la darrera fitxa amb el text que porta per títol “El vedell d’or” i que correspon a Ex 32,1-35. N’informarem oportunament.