En la trobada del divendres, dia 20 d’abril, vàrem començar la fitxa que tracta sobre “Els deu manaments” que correspon a Ex 20,1-17.

Com sempre hi vàrem fer una primera lectura pausada de cara a fixar-nos en tots aquells detalls que sovint ens passen per alt, o a poder compartir els primers interrogants que el text ens planteja. En el cas d’avui va sorgir de seguida la comparació amb la “llista” dels manaments a què estem acostumats. Això va portar a descobrir com a l’Antic Testament el Decàleg és transmès diverses vegades i en diversos llibres, i en un context d’estar ja establerts a la terra promesa. I ens va començar a fer adonar del valor que tenia sobretot el Sermó de la Muntanya quan Jesús fa servir l’expressió “Jo us dic” per donar el que es considera la Nova Llei, que no anul·la pas sinó que complementa l’anterior, la que estem comentant. I compartíem més coses:

• El fet que hi ha una mena d’introducció que justifica tot el decàleg: «Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau» (Ex 20,2).
• La desigualtat en la formulació entre cadascun dels 10 manaments, de manera que n’hi ha que han de ser explicats o justificats mentre altres són clars i directes.
• La importància, doncs, que té el segon manament que afecta la idolatria.
• I el pes que té el dissabte, ben explicat.
• El fet que aquest manament ha estat “canviat” pels cristians, traspassant-ho al diumenge.
• El fet que tots els manaments volen ser universals, per a tothom.
• El fet que el desè s’ha de desdoblar de la formulació que fa.
• Al cap i a la fi, vèiem la centralitat de Déu en tots els manaments.

Però tot això era només la primera lectura. Per al pròxim, dia reprendrem aquesta mateixa fitxa per tal d’anar-la aprofundint. Ho farem, si Déu vol, el divendres, dia 18 de maig, a 2/4 de 10 del vespre, a la Sala de reunions de Rocaprevera. I, com tot el que fem, ja sabeu que és obert a tothom!